Benvinguts als pobres desafortunats que heu anat a parar al blog d’una amateur. Aquesta pàgina és una proposta activa en la qual explicaré les exposicions que vagi visitant. No ho negaré, ho faig per tot aquell que estigui interessat en el panorama artístic actual de la ciutat de Barcelona i voltants, però també ho faig per a mi. En aquest raconet d’internet vull crear el meu espai personal on pugui expressar la meva opinió, criticar, i tenir un record del que serà el meu últim any a la meravellosa carrera que, pel que sembla en l’actualitat, està condemnada al fracàs.
Em dic Elisabet, però tothom em diu Lili. El perquè és molt fàcil d’explicar: tenia tres anys quan em van posar aquest sobrenom, “nickname” o com se li vulgui dir. A l’escola tot just començàvem a aprendre a escriure, generalment, es comença escrivint el teu nom perquè acostuma a ser el més senzill. La meva mare, en veure que les meves capacitats no apuntaven gaire alt, i veien la complexitat afegida que li donava E-l-i-s-a-b-e-t, va decidir que per començar, era millor que aprengués a escriure Lili. Dues síl·labes, les dues iguals, més senzill impossible. És curiós, podia haver escollit Eli o Bet, tenen encara menys lletres que Lili, i no li canvies el nom a la criatura. Però que hi farem? El cas és que, a dia d’avui, si em preguntes pel meu nom, llevat que es tracti d’alguna cosa oficial o formal (i aquí s’ha d’admetre que Elisabet mola molt), no m’hi sento gens identificada.
I d’aquí ve el nom del blog, una barreja entre Lili i art. “liarte”. És un nom més aviat polèmic, recordo que quan em va passar pel cap la idea d’anomenar-ho així, vaig pensar, busca-ho, no sigui cas que et redirigeixi directament a la part fosca d’internet. I bingo, efectivament. Si ja eren poques les possibilitats que algú aparegués en el meu blog, em fa gràcia pensar en la idea que la meitat d’aquests esperessin trobar-se un contingut peggi 18 (per a majors d’edat). Si es tracta del teu cas particular, només em queda dir-te: encantada. No estic en condicions de rebutjar a cap possible lector, així que com Carles Porta, intentaré posar llum a la foscor.